VI

EL TERRER

En aquest municipi situat al nord de la comarca del Priorat, hi trobem una vinya situada entre els 620m i els 760m d’altitud sobre el nivell del mar i amb unes característiques climàtiques molt peculiars, on degut a l’efecte de l’alçada a l’hivern, tenim temperatures sovint per sota els 5 sota zero, la primavera és més o menys plujosa, depenent dels anys, l’estiu tenim una temperatura bastant elevada però amb molta sequedat ambiental i una tardor no gaire plujosa.

Cep amb raïms

Tot això fa que les nostres vinyes les controlem només aplicant sofre en pols (per prevenir la “cendrosa”) i el sulfat de coure (per prevenir el meldiu), que són els productes fitosanitaris que s’han fet servir des de fa centenars d’anys, “com s’ha realitzat tota la vida”. A més, degut a aquest microclima de la nostra vall, no ens cal tractar la vinya amb cap mena d’insecticida, com per exemple el cuc del raïm, que en les nostres contrades no estem afectats.

Si entrem a parlar del nostre sòl, aquí ja no hi ha una uniformitat sobre els tipus de terreny. Tenim una llicorella molt fina (als seglarets, a les sarrotes, als segalassos…. Que son els noms que la gent del poble dóna a determinats llocs dins del nostre terme), unes terres amb molt de còdols (les Obagues, als peus del Montsant) i unes altres terres franc-argiloses (les pedrenyeres, parades, canyamassos, franqueses…).

Un cop explicat els diferents tipus de terra, on tenim les nostres plantacions de vinya, la manera de treballar-la és simplement anant passant l’arada cada cop que les males herbes surten i també per desincrustar el terra per evitar la evaporació de l’aigua en el sòl.

Sobre els anys seixanta en varen arrancar moltes vinyes per plantar-hi avellaners, ametllers…. Però alguna en va quedar.

Per allà a la meitat dels anys noranta es va a tornar a plantar vinya. La vinya vella està en formació de vas i la que es plantà a la dècada passada ja es tota emparrada.

A la vinya s’hi practiquen unes tècniques culturals que fan que la verema entri el més sana possible a la cooperativa. Aquests treballs consisteixen en fer una poda a l’hivern, després a finals de maig és quan s’esporguen (deixar dotze brots verds per cep, aproximadament, variant segons la vigorositat que tingui cada cep). També, per allà a mig agost es despampa, és a dir, es treuen les fulles més a prop del raïm per tal que s’airegin i es ventilin (això evita possibles podridures del raïm) i també perquè els rajos solars incideixin més sobre el raïm madurant-lo d’una manera més homogènia.

Les varietats que podem trobar-nos són:

  • Vendimia Blanca
    • Garnacha blanca
    • Macabeo
  • Vendimia Tinta
    • Garnacha tinta
    • Ull de llebre “Tempranillo”
    • Syrah

Aquestes són les varietats que s’entren a la cooperativa d’Ulldemolins. Les quals l’enòleg fa els cupatges adients per tal que surti un vi amb un paladar exquisit i una graduació elevada. Aquest vi en el qualifica la Denominació d’Origen Montsant, ja que hi pertanyem des del primer dia de la seva fundació, i això sí que és un segell de garantia absoluta que el que produïm dins de les nostres instal•lacions és un molt bon vi.

DENOMINACIÓ D’ORÍGEN MONTSANT

La Denominació d’Origen Montsant va néixer l’any 2002 integrada pels municipis i cellers que, fins aquella data, formaven la subzona Falset de la denominació d’origen Tarragona. Gairebé un 70% de la nostra producció embotellada es destina a l’exportació (principalment a Alemanya i els Estats Units). La superfície de vinyes plantades és d’unes 2.006 hectàrees i la producció de raïm se situa al voltant dels 10 milions de quilos.

Logotip de la Denominació d'Orígen Montsant

Els vins de la DO Montsant estan emparats per la normativa del Consell Regulador de la Denominació d’Origen. Aquest organisme està integrat pels representants de l’entorn vitivinícola: viticultors, elaboradors i l’Administració Pública. La seva missió és garantir la tipicitat i la qualitat dels vins que es produeixen en el territori. El reglament de creació, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 5 de novembre de 2001, estableix les especificitats de tots els vins que es produeixen sota l’empara de la DO. Aquest reglament va ser actualitzat i publicat al DOGC el 28 de juny de 2005, i és vigent en l’actualitat.

El control dels vins s’exerceix des de la vinya fins a la seva comercialització. Els vins se sotmeten a diferents controls analítics i organolèptics per tal d’aconseguir el segell de garantia de la DO, que l’acredita davant del consumidor com un vi de la DO Montsant. Un panell de tastadors s’encarrega de dur a terme el tast sensorial de certificació de la qualitat dels vins.

La D.O. Montsant està integrada per disset municipis situats principalment a la comarca tarragonina del Priorat i, en menor mesura, de la Ribera d’Ebre, amb una superfície total d’unes 2000 Ha. Aquests municipis són els següents: La Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, La Figuera, els Guiamets, Marçà, Margalef, El Masroig, Pradell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, Ulldemolins, així com part dels termes municipals de Falset, Garcia, El Molar, Móra la Nova i Tivissa (les poblacions de Darmós i La Serra d’Almos).